En Josep Mª Farrés i Sabater, coneixedor de primera mà des de l’àmbit familiar i també bon professional de l’atenció a la discapacitat intelectual, ens explica a la primera part del llibre, la més extensa, com no podia ser d’altra manera, la creació i evolució històrica de CIPO.
Parla de la tossuderia d’uns primers promotors que van creure i van fer possible el què ara tots compartim, el dret al treball de totes les persones, també de les persones amb discapacitat intel•lectual, sense exclusió de cap mena.
El coneixement i la vivència personals d’aquest procés fa possible un relat amè i comentat de les peripècies que van haver de passar les famílies iniciadores d’aquest camí de mes quaranta anys de trajectòria. Esforç i convicció que van mantenir les persones que van continuar la seva tasca en un entorn gens favorable. La lluita per preservar els drets de les persones amb discapacitat a tenir un treball digne que les permetés dur una vida independent i de qualitat.
Els autors han volgut deixar constància de les línies gruixudes de la història de CIPO, les parets mestres com si diguéssim, que fan possible la història de cada dia: el neguit per trobar feina, la constància dels monitors i monitores promovent l’autonomia i creixement personal i social dels usuaris i usuàries, el treball de l’equip tècnic coordinant els diferents serveis, etc. Tot aquest treball diari, impossible de resumir, és la raó fonamental d’aquesta cooperativa sabadellenca. És bo de conèixer la nostra història, d’on venim.
Del passat aprenem a conduir-nos en el present i en el futur. I és just agrair a totes les persones, usuaris, familiars i treballadors, que durant tots aquests anys han fet possible que CIPO, aquest projecte inicial i insegur, tingués solidesa i es consolidés en l’entorn de la nostra ciutat. Perquè CIPO forma part de la ciutat. És ciutat de Sabadell.
